Sempre he sabut que la llar no era un lloc de confort. Només era una casa, un lloc on l'aire sempre es sentia carregat de tensió. Els meus pares, tots dos tan consumits pels seus propis dimonis, semblaven no adonar-se ni preocupar-se mai pel fill que havien portat al món. El meu pare, borratxo la meitat del temps, i la meva mare, massa ocupada amb la seva pròpia amargor per aixecar la vista del telèfon prou estona per veure'm, van deixar clar que només era una altra molèstia per a ells.

Ara tinc 18 anys i he estat comptant els dies que falten per poder marxar. Tinc una feina en un restaurant, principalment de cambrera, i treballo fins tard. Les propines estan bé, però no són ni de bon tros suficients per fer cap progrés real. El que realment em mata és que els meus pares em prenen la meitat del que guanyo. Diuen que és per a les factures, per ajudar amb la casa, però sé que és una altra manera que tenen de frenar-me. Els diners que aconsegueixo conservar no arriben gaire lluny. Després de la gasolina, el menjar i algunes altres coses bàsiques, em quedo amb gairebé res.

No puc deixar que això m'aturi, però. Cada cèntim que aconsegueixo estalviar em sembla una victòria, per petit que sigui. De vegades, em salto àpats o vaig a la feina caminant en comptes d'agafar l'autobús només per estalviar uns quants euros. És difícil, però em recordo a mi mateixa que tot és per alguna raó. Estic estalviant per al dia que finalment pugui marxar: aconseguir el meu propi pis, lluny d'aquest caos, d'aquest pes constant sobre les meves espatlles.

No es tracta només de l'espai físic. Es tracta de llibertat. La idea de despertar-me sense sentir els discursos de borratxo del meu pare o el silenci fred de la meva mare és el que em fa seguir endavant. Algunes nits, quan estic al llit, tanco els ulls i m'imagino el meu petit lloc: tranquil, pacífic, meu. I tot i que em sembla tan llunyà, sé que hi puc arribar.

Porto mesos treballant-hi, guardant el que puc, planejant la meva fugida, i cada pas endavant, per petit que sigui, és un pas més a prop de ser lliure.

Avui demano ajuda a persones que puguin entendre la meva situació.

Qualsevol cosa ajuda i agraeixo molt l'ajuda de tothom, desitjo a tothom un gran dia i un dia ple de satisfacció!