L'esdeveniment ja ha passat, però si no vas poder arribar, et convidem a participar-hi donant durant aquesta setmana.

(La plataforma 4fund afegirà una comissió en realitzar la teva donació; aquesta aportació és opcional. Si vols, pots ajustar-la a zero i confirmar que no vols contribuir a la plataforma.)

A sota posem info sobre el treball de Veus Palestines i l'associació Al Quds:

L' Associació Al Quds porta treballant amb l'Institut Canaan de Nova Pedagogia a la Franja de Gaza des de fa molts anys.

Els projectes són per a la protecció infantil principalment orientats al suport psicosocial de les nenes i els nens de Gaza i de les seves famílies. Es prioritza a tots els projectes els drets de la infància i el suport educatiu i psicosocial.

A més dels projectes, les donacions es transfereixen amb l'objectiu de satisfer les necessitats més bàsiques a la Franja.

L'última recaptació de fons per a Al Quds va ajudar a realitzar a principis de febrer el dinar popular "Somacea" per a 370 famílies refugiades a la ciutat de Hamad, a l'est de Khanyonis (Gaza)

Veus palestines per la justícia està integrat al nucli per palestins d'origen que tenen contacte continu i directe amb gent de les seves ciutats i camps de refugiats. Les campanyes d'ajuda es fan orientades tant a Cisjordània com a Gaza.

Ja s'emporten més de 70 campanyes produïdes de caràcter variat. Tant d'aigua, pa, pollastre o contribució a menjador social (com es pot veure al vídeo adjunt). Hi ha diversitat d'entitats col·laboradores com Axarquia amb Palestina, amb què es comparteix gran germanor.

Els palestins diuen de si mateixos:

Som forts perquè no permetem que el dolor ens converteixi en una ombra de nosaltres mateixos.

No deixem que la injustícia ens robi la humanitat, ni que la decepció mati l'esperança.

Vivim sota el pes de la pèrdua, i tot i així caminem ferms.

Ens dol... però no ens rendim. Patim... però no ens trenquem. No sempre estem bé, però ens neguem a ser definits per les nostres ferides. Som un poble que sap mantenir-se dret, fins i tot quan la terra es torna pesada sota els nostres peus.

Cada cicatriu, cada record, cada llàgrima, ens recorda que seguim aquí, que seguim lluitant per ser nosaltres mateixos en un món que insisteix a negar-nos.

I tot i així, seguim somrient, seguim parlant amb tendresa, seguim vivint...

perquè la nostra força no és evitar el dolor, sinó no permetre que ens destrueixi.